Els béns comuns mundials, ecologia i economia.

En el planeta que habitem, resulta molt difícil salvaguardar el bé comú de tots els éssers vius. Açò és degut al egoisme que posseïm les persones, on sempre mirem pels nostres interessos sense pensar en el nostre planeta, que és qui ens dóna la vida.

En la seguent conferència, l’economista Naokoishii explcia a la perfecció allò que està passant en el nostre ecositema, que cada vegada és més feble.

Naokoishii explica que el béns comuns mundials són desprestigiats per la majoria dels humans. És cert que, a poc a poc, més persones és van conscienciant, a nivell local, de allò que estem fent per a destruir la petjada biològica. Ens creguem que aquesta és il·limitable, i a pesar dels colps, es regenera. Però açò no és cert, arribarà un punt en el qual el nostre planeta no puga suportar la velocitat de la nostra mala consumició. També argumenta que no sabem emprar els materials de manera adient.  Per exemple, emprem diàriament objectes que desprenen gasos d’efecte hivernacle que contribueixen a  fer més grossa la capa d’ozó de la Terra; llancem plàstics, fertilitzants i deixalles industrials, que van a parar en el rius i les oceans, i talem les boscos que absorbeixen el CO₂.  Hi ha gent que no es toma de manera seriosa questes accions, justificant que com només és ell/ella, és a soles una persona, però no són conscients de què u més u, més u, més u ... fan un miller, doncs ací està el problema. Cada u a de mirar per la seua contribució, fer les coses bé per a col·laborar en la millora del nostre sistema ambiental, perquè si fem cas de les persones que ho fan mal, ens convertirem en una més.

Hem d’establir un contracte social, per fer arribar i conscienciar a tota la població dels avantatges que gaudiríem si férem les cosses bé, si cuidarem al nostre planeta. A més, aquest sistema de desenvolupament de regles, fa que aprenguem a administrar els recursos per a modificar la seua conducta de consum i, d’aquesta manera, poder seguir gaudint d’aquests en el futur. Hem d’evitar la sobrepesca, el sobrepasturatge, la contaminació i el esgotament dels cursos aqüífers disponibles. D’aqueta manera, evitarem la tragèdia de la pèrdua o deteriorament dels béns comuns mundials.

Aquesta deterioració, és transmesa per l’economia, pels òrgans de poder que tenen més control social. Per exemple, les grans empreses sempre són unes de les més beneficades, on es troba el motor principal del canvi. Però és molt difícil que els arribe un canvi de consciència, ja que es troben els diners pel mig. Naokoishii diu que, en aquesta cas, hem de fer-ho de manera individual, d’aquesta manera pressionaríem a les grans empreses i, tal volta, al fer soroll, arribaríem a un acord.

En conclusió, tenim que ser conscients de l’existència dels béns comuns mundials, que són l’aire, l’aigua, els boscos i la biodiversitat. Sense aquests, el nostre planeta es queda coix, i no em d’oblidar que és qui ens brinda els recursos per a poder gaudir d’una vida sana i plena. Si danyem algú d’aquests, solament és qüestió de temps que la Terra ens retorne les despeses. Per això, hem de cuidar els oceans i els boscos, fent-los propers als nostres béns comuns locals. A més, també ha d'establir-se un equilibri entre ecologia i economia, ja que s'ha de mirar pel bé comú i no pel individual, tenint en compte tots els factors, no sols els beneficis. Per tant, si col.laborem tots, si posem el nostre granet d'arena, donarem pas a la possibilitat d'una nova economia, que comportarà a un nou ecosistema saludable.